Un article interessant:Josep Maria Espinàs
Aquesta és una escena de formació. El nen va aprenent a través de les paraules de l’avi, i no només s’enriqueix amb el que li explica, sinó que aprèn a escoltar, quiet, tranquil, atent. També és una escena de felicitat: la de l’avi que pot explicar alguna cosa i se sent escoltat
Sí, les criatures són educables. Però no només gràcies a les normes disciplinàries, sinó també a través de costums. I l’hàbit d’escoltar en silenci s’ha de crear al més aviat possible. Els mestres es queixen que els arriben nens i nenes amb una escassa aptitud per al silenci i l’atenció –que sense calma interior no és possible- . Jo tinc una gran admiració per les parelles joves que, sense renunciar a la televisió ni als jocs informàtics que són a l’abast dels infants, saben trobar espais de temps per compartir explicacions amb els fills. Sovint treballen tots dos, però el pare i la mare aconsegueixen construir periòdicament una estona, encara que sigui curta, per compartir amb cada fill explicacions i contraexplicacions.
Hi ha una història molt divertida. Un pare, amb ganes que les seves dues filletes comencin a interessar-se per les misterioses lleis del món, agafa un vas i l’omple d’aigua. “¿Veieu?”. Aleshores escalfa el líquid, que es converteix en gasós en forma de vapor. Després el fica
al congelador i l’aigua es transforma en glaç, un element sòlid. El pare pregunta a les nenes si coneixen altres exemples de líquids, sòlida i gasos. La resposta el deixa atònit: “Sí. Pipí, caca i pet”.
¿Què és el més important? Que les criatures havien observat, escoltat i estaven
aprenentent a pensar.
Us recomano la pel·lícula:
http://www.youtube.com/watch?v=9HdnseS4POk&feature=related